Debian Sistema Operatiu Universal: llibertat, oci i profit!
Hèctor Oron Martínez
Escola del treball, Febrer 2011
Introducció
- Breu història del moviment Programari Lliure
- Llicencies de software
- Evolució del S.O. tipus UNIX
- Distribucions de Linux
- Codi obert al mon empresarial
- Programari lliure a l’administració
Moviment Programari Lliure
Richard Stallman
- Fundador del projecte GNU’s is not UNIX
Receptes i programari, LLIURES!
Llicencies de software
GNU GPL (1)
- La llicència està redactada per donar a tots els usuaris la llibertat de redistribuir i modificar el programari. Part d’aquest objectiu es pot complir posant el codi en el domini públic, però això permetria que qualsevol realitzés modificacions i eliminés la llibertat de redistribució i modificació en la seva nova versió
Llicencies de software
GNU GPL (2)
- Per garantir que això no passa, la GPL primer reserva els drets de còpia i després afegeix uns termes de distribució que li donen a tothom el dret a utilitzar, modificar, i redistribuir el codi del programa o qualsevol programa derivat del mateix, però solament si els termes de distribució no són canviats
Llicencies de software
GNU GPL (3)
- Amb aquest model qualsevol persona que vulgui distribuir un programa modificat està obligat a compartir les seves modificacions amb la resta d’usuaris, fent impossible que ningú s’apropiï del treball d’uns altres i ho distribueixi modificat
Llicencies de software
La Llicència BSD (1)
- A diferència de la GPL, els termes de la llicència són molt liberals i permeten la distribució del codi amb o sense modificacions sempre que es mantinguin les notes de Copyright en el codi font i que quan s’empri aquest codi en un producte s’indiqui que conté codi de Berkeley
Llicencies de software
La Llicència BSD (2)
- Això últim permet l’ús i modificació d’aquest codi en productes comercials, obligant al que ho utilitza únicament a citar l’origen del codi original. Gràcies a això, protocols dissenyats en sistemes BSD (com el TCP/IP) s’han incorporat en productes comercials emprant la implementació original
Moviment Programari Lliure
- Anys 90:
- Llançament de Windows 3.0
- BSD Networking reescrit, queden 6 fitxers per traure tot l’antic codi de AT&T
- FSF anuncia projecte Hurd, nucli pel sistema operatiu GNU
- Linus crea Linux a partir de Minix com a PFC
Ian Murdock
- Any 93: Ian Murdock crea la distribució Debian GNU/Linux (actualment Debian GNU)
Moviment Programari Lliure
- Anys 90:
- FreeBSD 1.0 es distribueix aquest mateix any
- Llançament 4.4BSD-Lite al acabar problemes legals
- Naixement de Red Hat Linux amb fins comercials
- Debian afegeix el codi de dpkg i deselect
- X Consortium tanca i The Open Group (OSF) es fa carrec
- Debian GNU/Linux 1.1 (buzz) i 1.2 (rex). Afegeix format ELF.
- Fork de GCC per part de Cygnus Solutions (egcs)
Moviment Programari Lliure
- Grans contribuidors al nucli Linux
Moviment Programari Lliure
- Anys 90:
- Proposta DFSG i llançament de Debian 1.3 (bo)
- Problemes amb KDE, Qt i Trolltech
- Creació de GNOME, escriptori GPL
- Al any 98 ja són més de 12 millons d’usuaris de Linux
- Apareix Google i Netscape llibera el codi
- Microsoft considera Linux com amenaça
- Debian GNU/Linux 2.0 (Hamm). Multiarquitectura (i386 y m68k), libc6, 1500+paquets y 400+ desenvolupadors
- Debian GNU/Linux 2.1 (slink). S’afegeixen ports d’Alfa i SPARC Introducció d’apt. Més de 2250 paquets
Moviment Programari Lliure
- Anys 2000:
- Debian GNU/Linux 2.2 (Potato). S’afegeixen les arquitectures PowerPC i ARM Més de 3900 paquets y 450 desenvolupadors
- Mozilla 1.0 es publicat
- Debian GNU/Linux 3.0 (Woody). Publicada per 11 arquitectures diferents, més de 9000 paquets i prop de 1000 desenvolupadors. Per primera vegada s’inclou KDE 2.2.
- Batalla legal SCO i IBM
- Parlament europeu aprova legislació sobre patents amb esmenes on s’elimina la possibilitat de patentar software a Europa.
- Alliberament del nucli Linux 2.6.0
- Naix X.org
Moviment Programari Lliure
- Anys 2000:
- Munich migra els sistemes a Linux (14.000) sistemes
- Publicació derivats de Debian GNU/Linux, Ubuntu Linux Warty Warthog, focalitzant-se amb l’usuari final
- Mozilla Firefox 1.0 i Mozilla Thunderbird 1.0
- Projecte OLPC, maquinari per 100$
- Naixement del sistema de control de canvis, GIT, per mantenir el codi de Linux.
- Debian GNU/Linux (Sarge) publicada
- Publicació d’OpenOffice.org 2.0, OpenDocument es converteix amb standard de la ISO
- Extremadura adopta el programari lliure, més de 80.000 maquines amb LinEx, derivat de Debian.
Moviment Programari Lliure
- Anys 2000:
- Nokia llança Maemo.org, orientat a dispositus mòbils, series N770, N8x0 i N900.
- Es comercialitza iPhone, S.O. bassat amb UNIX, però no lliure.
- Es publica GPLv3
- Intel llança Moblin.org, orientat a netbooks, nettops o dispositius mòbils amb connectivitat a internet.
- Google publica Android i Chrome
Moviment Programari Lliure
- Anys 2000:
- Debian GNU/Linux 5.0 (lenny) es publicada el 14 Febrer de 2009.
- Aquest mateix any, les conferències de Debian es fan a Caceres, Extermadura.
- Sun, patrocinadora de Java, OpenOffice.org i altres peçes de programari lliure relevants es comprada per Oracle
- Maemo i Moblin es fusionen, donant pas a MeeGo.
- Es treu el codi d’Android del kernel de Linux, el nucli d’Android es un fork independent
- S’anuncia la Document Foundation i LibreOffice, fork d’OpenOffice independent d’Oracle
Debian GNU 6.0 (squeeze)
- 6 Febrer 2011: Llançament de Debian GNU 6.0
- 30654 paquets, 2207 desenvolupadors, 99647 MB instal.lat, 37341 MB comprimit.
- http://ftp-master.debian.org/pkg-nums
Programari lliure
- Independents de les companyies comercials
Què es Debian?
- Plataforma de distribució de paquets
Contrate social de Debian
Debian romandrà 100% lliure
Compensarem a la comunitat de software lliure
No amagarem problemes
Les nostres prioritats són els nostres usuaris i el programari lliure
Obres que no segueixen els nostres estàndards de programari lliure
DFSG (I)
Redistribució lliure
Codi Font
Treballs derivats
Integritat del codi font de l’autor
Cap discriminació a persones o grups
DFSG (II)
Cap discriminació a finalitats d’aplicació
Distribució de llicència
La llicència no ha de ser específica a Debian
La llicència no ha de contaminar un altre programa
La «GPL», i les llicències «BSD», «Artistic» són exemples de llicències que considerem «lliures».
No flames
- No val la pena enfadar-se
Diferents rols per ajudar a Debian
- Desenvolupador
- Usuari
- Tester
- Traductor
- Porter
Coses a fer/aprendre
Informe d‘errors (’bugs’):
- Crear patches
- Reportar bons informes
- Colaborar amb el mantenimient del BTS
Mantindre paquets a través d’un esponsor.
Traduir i/o revisar traduccions
Crear i/o millorar la documentació
Ajuda per mantindre llocs web
Contacte
- Debian Viqui (http://wiki.debian.org)
- Listes de correu (http://lists.debian.org)
- IRC (irc://irc.debian.net/#debian) - OFTC Network
El proces del nou mantenidor
Clau PGP firmada por un desenvolupador
Advocate: Algu que done la cara per tu
Probes de coneixement:
- Conèixer les llicèncias de programari i les seves implicacions
- Conèixer l’us de la infrastructura de Debian
- Conèixer l’us d’eines per crear paquets
Aprovació pel DAM
Creació de comptes en servidors Debian
El proces del nou mantenidor
Se busca gent que:
- sap el que fa
- amb compromis social i amb el manteniment del programari
- amb filosofía de compartir
Avantatges de ser desenvolupador
estar asociat a Debian;
estar autorizat per votar sobre decisions que afecten al projecte;
autorització per entrar i fer servir el maquinari del projecte;
permís per pujar paquets al sistema (també DM);
accés a debian-private i subscripció a LWN.net;-)
Fun!
Comentaris: http://lists.debian.org/debian-catalan
Presentació: http://people.debian.org/~zumbi/talks/escoladeltreball
Source: http://git.emdebian.org/?p=talks/escolatreball.git;a=summary
